CAEOC de l’acadèmia de Tolosa
del diluns 29 de junh 2020 14h
Vidèo conferéncia, amb sos pb tecnics e sa dificultat d’intervenir e de rebombir. Ambient cortés e mòl (es la Vidèo conferéncia ; sia es lo rambalh sia es mòl a te crebar un prèire bodista).
Soi pas estat bon dins aquestas circonstàncias. Vos boti en pj çò qu’aviái previst de dire, mas la tresena partida la diguèri pas.
Aqueste CR es pas analitic, son las paraulas dels uns e dels autres, sens cap de critica o de comentari.
Introduccion de Benoît Delaunay, Rector que :
1. se felicita d’aqueste 2° CAEOC (previst pels tèxtes)
2. remembra la fòrta implicacion de l’acadèmia de Tolosa dins l’ensenhament de l’occitan.
3. trabalha al renfòrçament dels mejans. Bona novèla : lo cargat de mission ensenhament de l’OPLO (que quita son pòste) serà remplaçat, un segond pòste va èsser recrutat (un per Region-academica cobèrta per l’OPLO), e augmentacion del finançament de l’OPLO (+50 000€)
4. remembra l’interès per la lenga d’òc e l’investiment extremament important de l’Estat pels escolans.
Cyril Lepoin (UNSA) cf. pj
Cécile Noyan (SGEN-CFDT) remembra l’urgéncia de la signatura de la declinason academica.
Patric Roux (Région Occitanie e vici-president de l’OPLO) se regaudís de las avançadas per l’OPLO e demanda que lo novèl encargat de mission siá pas un professor d’occitan per tirar pas un ensenhaire de sa classa.
Estève Cròs (Director OPLO) precisa que cada cargat de mission serà estacat a una région (conbrisson 5 academias en tot) e que lo trabalh amb las collectivitats serà mai intense (CDEN LR= CAEOC al nivèl departamental)
I. La Convencion (aqueste capitolatge es aquel del power-point que passavan)
Rector : afirma un engatjament mai fòrt. La convencion es presta mas espèran que sia presta del costat de Montpelhièr per una signatura comuna (Region, e rectorats de Montpelhièr e Tolosa) per li balhar una visibilitat. Trabalhan per trobar una data a la dintrada.
Roux ditz qu’i aurà una dificultat per signar a la dintrada : lo rectorat de Montpelhièr devián mandar uèi lor responsa per una validacion en assemblada plenièra regionala en julhet. Caldrà benlèu una signatura solament per Tolosa.
Lo Rector afirma la mobilizacion del rectorat vesin.
II- La contunhitat pedagogica assegurada
Agar (IPR) merceja los professors, las asso, l’OPLO, Conta’m, CANOPE-Cap’òc, e felicita los escambis e las creacions.
Lo Rector merceja del gròs investiment dels ensenhaires de l’acadèmia dins l’operacion « nation apprenante » (Oc-télé e Radio Occitania).
Evòca lo projècte de comunicacion del CAEOC de genièr, lo document de l’OPLO (doc. Interacademic pel collègi) e lo document academic pel licèu (ara corregit amb los licèus professionals) e las vidèos de l’OPLO.
Cròs explica qu’aquestas vidèos foguèron fachas pendent lo confinament per d’ancians liceans de Dordonha.
Lo Rector balha de chifras : en primièra, son 194 liceans (105 LVC e 89 LVB).
Agar remembra la possibilitat de causida d’escambiar LVB e LVC a senhalar tre la debuta d’annada de primièra (per ajustament del logicial del bac).
Murièl Batbie (SE-UNSA) pausa la question de la possibilitat de la permutacion LVB anglés/LVC occitan.
Agar : òc, es possible.
Batbie fa remarcar qu’o es pas dins los establiments.
Rector : evòca l’ofèrta de formacion linguistica de qualitat pels ensenhaires.
Agar parla del besonh de ressorças umanas pel desvolopament de l’ensenhament. Formacion pels titularis d’una autra matèria que se vòlon formar. La formacion se perseguís cap a una abilitacion per ensenhar en opcion o en bilenga.
Rector : per la dintrada 2020 52 ETP+ oras d’establiments per l’occitan (+2ETP)
Agar explica qu’es la consequéncia del desvolopament del bilinguisme que fonciona amb de dotacions especificas, e rapèla que per las opcions los establiments devon donar 2h e que los mejans especifics venon en complement.
Lo Rector anóncia 10 pòstes pel CRPE especial (+2). Los resultats seràn coneguts lo 15 de julhet.
Agar anóncia 2 a 4 estagiaris dins l’academia, l’arribada de 4 certificat e la pèrda de 4 certificats.
Agar e lo Rector explican que lo recrutament se farà solament sus l’escrich, la pandemia empachant las espròvas d’oral.
Cròs parla de la borsa Ensenhar (4000€ per an pendent 2 ans) pels L3 e M1 que se destinan a l’ensenhament.
III- Oberturas d’ensenhament
Lo Rector : per causa de COVID
– dubertura d’un « ensenhament renforçat » a Vic (32) que se transformarà en site bilingue en 2021.
– la dubertura de la seccion bilinga prevista a Tolosa es reportada a la dintrada 2021.
-Los 2 EDS (L’Isla-de-Baish e St Sarnin de Tolosa) son mantenguts. Aquel de St Africa dubrirà.
-Dubertura de l’occitan al licèu de Fontsòrbas.
-Dubertura de la DNL al collègi de l’Isla d’Albigés.
-Al collègi Pyrénées de Tarbas, 2h de lenga pels 6°. Problèma (de mutacion) per la DNL tecnologia. Dubrirà en 2021.
-d’estudis avançats de sites possibles de bilinguismes per 2021.
Yvette RIBES (CD 32) se felicita del trabalh e de las avançadas a Vic e per las etapas seguentas del Savès e de Lomanha.
Lo Rector se felicita dels partenariats positius amb los CD e los territòris que dessenha una trajectòri de desvolopament.
Agar parla del complement de pòle de St Gaudens amb la dubertura d’opcion al collègi.
Clamenç Pech (Oc-bi) demanda se, en plaça de 2 oras d’occitan, seria pas possible de n’aver 3 pels 6° de licèu Pyrénées de Tarbas, estant la manca de la DNL.
Agar, lo Secretari General e Aumage (DASEN 65) semblan d’acòrdi.
Martine Ralu (Oc-bi) demanda de precisions sus l’ensenhament renforçat de Vic.
Elisabeth Nicolas-Foix (IEN 32) precisa que s’agís de 3h de lenga per setmana.
Isopet pel CREO (veire pèça junta, mas sens la tresena partida qu’ai pas agut léser de servir).
Lo Rector es content d’aver avançat suls licèus, amb lo flechatge e la comunicacion. Indica que pel demai es al nivèl nacional que se jòga, e que lo comitat de seguit de la reforma s’acampa dins qualques jorns.
M. Brevet (IEN 81) ditz efectivament que de 3 pòstes per l’occitan e las lengas estrangièras passan a dos, mas que demesisson pas que d’un mièg pòste l’occitan. Lo bilinguisme serà pas tocat estant qu’es seguit per l’autra CPD. Per las missions d’animacion que menava la CPD a mièg temps, caldrà veire. Per Castras, trabalha amb Agar : fàcia al « nomadisme escolar » a l’escòla Aillot, preveson de transferir la seccion dins un autre site ont se far d’iniciacion.
Xavier Papillon (DASEN 46) respond que lo pòste de CPD es pas pervesit per çò qu’an pas la ressorça. Mas que lo departament a un pòste pel desvolopament dins lo primièr gra, e un mièg pòste novèl, pel segond gra (ocupat per Menassòl).
Thierry Doucine (IEN 82) evòca l’evolucion de la capacitat d’acuèlh del collègi Azaña ont se fa solament la lenga e pas la DNL. L’establiment d’una SB completa dins un establiment en en fasa d’estudi.
Daniel Lacroix (Universitat Joan Jaurés) relèva lo grèu problèma dels efectius en licèu, qu’aurà de consequéncia suls cursus de l’universitat qu’apresta los estudiants non solament a l’ensenhament, mas tanben a la recèrca e a la valorizacion del patrimòni.
Roux tòrna sus la supression del CPD de Tarn e senhala lo marrit senhal mandat. Precisant que la convencion parla d’un CPD per departament coma d’un minumum. Tòrna demandar al Rector de tornar sus aquesta decision.
Lo CD 81 interven per demandar tanben lo manten del pòste de CPD.
Murièl Batbie (UNSA) demanda quina influença podrian aver los territòris sus la revalorizacion del coeficient de la LVC. Demanda un retorn de la sensibilizacion generalizada en rapelant que la transmission es una responsabilitat màger.
Lo Rector parla del ligam entre lenga e patrimòni e conclutz que tot es pas positu mas que i a d’avançadas.
IV. L’occitan dins l’educacion artistica e culturala de l’academia
V.1 Los partenariats
Franck Grosshans (CANOPÉ, CAP’OC) presenta son trabalh.
V.2 Apèls a projèctes de la Region Occitania (PECCO)
V.3 Enquista sociolinguistica
Esteve Cròs (director de l’OPLO) parla d’aquesta enquista facha sus fons europèus, sus la pratica la representacion e lo nivèl de competéncia en occitan. Una tala fotografia serà menada cada 10 ans. Los resultats seràn publics a la dintrada. Un focus es estat comandat sus Tarn e sus l’ensenhament.
L’enquista conclutz a la demesida del nombre de locutors mas al creis de la representacion positiva de la lenga.
V.4 Borsa CIFRE
Cròs : Un estudi complementari deu botar en evidéncia las causas de la discontinuitat de l’ensenhament.
Roux tòrna sus la question del CPD d’Olt e precisa qu’a demandat un encontre amb lo DASEN 15 jorns fa, mas qu’a totjorn pas agut de responsa.
Lo Rector conclutz en se felicitant de la tenguda d’aqueste segond CAEOC previst pels tèxtes. Anóncia que lo seguent se tendrà en decembre. Rapèla los progreses de comunicacion gràcia al grope jos la direccion d’Agar e los esfòrces financièr amb lo flechatge de las oras e las ajudas novèlas (financièras e umanas) per l’OPLO.
Fin del CAEOC 16h.
